Back متصرفية القدس Arabic Mutesarriflik Jerusalem German Σαντζάκι της Ιερουσαλήμ Greek Mutasarrifate of Jerusalem English Mutasarrifato de Jerusalén Spanish متصرفیه قدس Persian Moutassarifat de Jérusalem French מוטצאריף של ירושלים HE Kemutasarifan Yerusalem ID Mutasarrifato di Gerusalemme Italian

Mutasarrifat de Jerusalem

Plantilla:Infotaula geografia políticaMutasarrifat de Jerusalem
Imatge
Localització
lang=ca Modifica el valor a Wikidata Map
 31° 47′ N, 35° 13′ E / 31.78°N,35.22°E / 31.78; 35.22
Estat desaparegutImperi Otomà Modifica el valor a Wikidata
CapitalJerusalem Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població298.653 (1897) Modifica el valor a Wikidata (23,92 hab./km²)
Idioma oficialturc otomà Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície12.486 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creació1872 Modifica el valor a Wikidata
Dissolució1917 Modifica el valor a Wikidata
SegüentAdministració del Territori Enemic Ocupat Modifica el valor a Wikidata

El mutassarrifat de Jerusalem (turc otomà: مُتَصَرِّف قدسی مُتَصَرِّفلغ; àrab: متصرفية القدس الشريف, mutaṣarrifiyyat al-Quds ax-Xarīf; turc: Kudüs-i Şerif Mutassarıflığı), també conegut com el sanjaq [autònom] de Jerusalem, va ser un districte otomà amb una especial situació administrativa, establert el 1872.[1][2][3] El districte incloïa Jerusalem així com Gaza, Jaffa, Hebron, Betlem i Beerxeba.[4] Durant el final del període otomà, el Mutasarrifat de Jerusalem, juntament amb el sanjaq de Nablus i el sanjaq d'Acre, va formar la regió que va ser comunament anomenada com a «Sud de Síria»[5] o com a «Palestina».[1][nb 1]

El districte es va separar de l'eyalat de Damasc i posat sota dependència directe de Constantinoble el 1841,[2] i formalment creada com a província independent el 1872 pel Gran Visir Mahmud Nedim Pasha.[2] Els experts proporcionen una varietat de motius de la separació, incloent-hi l'augment de l'interès europeu a la regió, i el reforç de la frontera sud de l'Imperi contra el khedivat d'Egipte (que havia dominat la zona durant deu anys).[2] Inicialment els sanjaqs d'Acre i de Nablus es van combinar amb la província de Jerusalem, amb la combinació la província va ser esmentat en el registre de la cort de Jerusalem com l' "Eyalat de Jerusalem",[6] i el cònsol britànic s'hi va referir com la creació de «Palestina com un eyalat separat».[7] No obstant això, després de menys de dos mesos,[7] els sanjaqs de Nablus i Acre en foren separats i s'afegiren al vilayet de Beirut, deixant només el sanjaq de Jerusalem que va esdevenir el mutasarrifat de Jerusalem.[8] El 1906, el kaza de Natzaret es va afegir al mutasarrifat com un exclave,[9] principalment per a permetre l'emissió d'un permís turístic únic pels viatgers cristians.[10] La zona va ser conquerit per les Forces Aliades el 1917, durant la primera Guerra Mundial[4] i posat sota l'autoritat d'una administració militar coneguda com l'OETA-Sud (Occupied Enemy Territory Administration) que va substituir l'administració otomana. OETA Sud va administrar els sanjaqs otomans de Jerusalem, Nablus i Acre. L'administració militar fou substituït per una administració civil britànica el 1920, i la zona de OETA Sud va integrar el Mandat Britànic de Palestina confirmat el 1923.

La condició política del Mutasarrifat de Jerusalem va ser única entre totes les províncies otomanes, ja que estava sota l'autoritat directa del govern otomà de Constantinoble.[3] Els habitants s'identificaven principalment en termes religiosos.[5] Les diverses poblacions rurals eren normalment habitades per pagesos, mentre que les seves ciutats eren poblades per comerciants, artesans, propietaris de terres i prestadors. L'elit va consistir en el lideratge religiós, els terratinents més rics i els alts funcionaris.[5]

  1. ↑ 1,0 1,1 Büssow, Johann. Hamidian Palestine: Politics and Society in the District of Jerusalem 1872-1908. BRILL, 2011-08-11, p. 5. ISBN 978-90-04-20569-7 [Consulta: 17 maig 2013]. 
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Abu-Manneh, 1999, p. 36.
  3. ↑ 3,0 3,1 James P. Jankowski; Israel Gershoni Rethinking Nationalism in the Arab Middle East. Columbia University Press, gener 1997, p. 174. ISBN 978-0-231-10695-5 [Consulta: 29 juny 2013]. 
  4. ↑ 4,0 4,1 Adel Beshara. «The Name of Syria in Ancient and Modern Usage». A: The Origins of Syrian Nationhood: Histories, Pioneers and Identity. CRC Press, 2012-04-23, p. 56–59. ISBN 978-1-136-72450-3 [Consulta: 29 juny 2013]. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 Hasan Afif El-Hasan. Israel Or Palestine? Is the Two-state Solution Already Dead?. Algora Publishing, 2010, p. 38. ISBN 978-0-87586-793-9 [Consulta: 29 juny 2013]. 
  6. ↑ Abu-Manneh, 1999, p. 43.
  7. ↑ 7,0 7,1 Abu-Manneh, 1999, p. 39.
  8. ↑ Büssow, Johann. Hamidian Palestine: Politics and Society in the District of Jerusalem 1872-1908. BRILL, 2011-08-11, p. 41-44. ISBN 978-90-04-20569-7 [Consulta: 17 maig 2013]. 
  9. ↑ Rût Kark. American Consuls in the Holy Land: 1832 - 1914. Wayne State University Press, 1994, p. 131. ISBN 978-0-8143-2523-0 [Consulta: 17 maig 2013]. 
  10. ↑ Büssow, Johann. Hamidian Palestine: Politics and Society in the District of Jerusalem 1872-1908. BRILL, 2011-08-11, p. 70. ISBN 978-90-04-20569-7 [Consulta: 17 maig 2013]. 


Error de citació: Existeixen etiquetes <ref> pel grup «nb» però no s'ha trobat l'etiqueta <references group="nb"/> corresponent.

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Nelliwinne